dimarts, 11 de febrer del 2014

El primer post de nou?

Porto dies pensant tornar a escriure. Escriure sobre les petites coses o les grans. Escriure sobre el meu món i com el veig. No sabria dir-ho. Sí, podria escriure amb el nom de debò, però ja he vist que no m'hi sento cómoda. M'agrada la imatge de les llimones, del suc. La resta que hi havia al blog està a esborranys i la primera intenció era esborrar-ho, però no he tingut esma per això. El suc de llimona és la "tinta invisible". Em ve de gust escriure amb tinta invisble. No vull escriure cada dia com abans. I de fet, ara mateix, no puc garantir que aquest sigui l'últim apunt.
-------------------------------------------------------------------------------
Em tapo la cara i em dius alguna cosa. Sobre què xerraves? De la pel·lícula potser. Nebraska, una pel·lícula tendre. Tendre en el millor sentit de la paraula, bé, com a mínim és així com ho veig jo. 
Et responc. "De la manera que em mires, em poses nerviosa". Era així, era estrany, però, de vegades, encara em passa.
Uhm... sí, això és el millor que puc explicar. 
Em sembla que si escric aquest blog acabarà sent avorrit.
-------------------------------------------------------------------------------------

I una cançó. Volia posar jazz, però al final posa aquesta del Serrat que ens parla de petites coses.
Aquellas Pequeñas Cosas by Serrat on Grooveshark